CoSeS iNtErEsSaNTs SoBrE EdUcAcIÓ

VIOLÈNCIA A LES AULES I ASSETJAMENT ESCOLAR

Com que estic estudiant magisteri infantil, utilitzaré aquest espai per mostrar una serie de notícies relacionades , per això començaré a escriure sobre la violència a les aules.

Sé que no és un tema agradable per tractar però pense que és un pronblema greu. He llegit diversos articles per informar-me bé sobre el tema i ara exposaré una mica el contingut d'aquestos.

En els últims anys ha aparegut un nou problema, que fins ara no s'havia vist mai, és la violència a les aules. Els experts reclamen la implicació dels pares i més respete als professors.

Els agressors escolars diuen que son igual a altra gent de tipus violenta i no es veuen com agressors, sino com a defensors perquè creuen que es defenen de les agressions de les seues víctimes i així, es justifiquen.
Aquesta gent té un tipus de visió sobre el seu entorn que els porta a sentir satisfacció quan fan mal als demés i els dominen de forma negativa.
Com a càstic el que es fa és obrir-los un expedient acadèmic, però és també convenient que hi haja una atenció psicològica, cosa que no es fa.

També cal destacar que la violència a l'escola també té un component sexista .

Segons els articles que he llegit, la llei del silenci es, encerta manera, una de les causes d'aquest assetjament però no està tan generalitzada com es creuia, ja que ni la majoria dels testics ni les víctimes permaneixen mudes davant accions de violència escolar. Els testics solen intervindre
i contar-ho, sobretot, als professors.
Cal acabar amb la idea de que denunciar l'assetjament és chivarse, y hi ha que expandir l' evidència de que denunciar un assetjament és protegir els drets humans que se li estan negant a la víctima.

Respecte al paper dels professors, he de dir que s'ha perdut molta autoritat en els mestres, abans aquestes coses no passaven perquè no hi havia tanta confiança. El fet de tindre autoritat és, per tant, tindre més armes per combatre situacions d'assetjament i violència a les aules.
Això no vol dir que pense que els mestres han de ser autoritaris, sino que han de mantindre el seu paper i compler la seua funció per a que tot funcione correctament, per tant, cal tindre una mica d'autoritat.

Quant a l'actitut dels pares també és una gran causa d'aquesta violència, és la base d'aquest problema, a causa de l'existència d'una certa relaxació de les obligacions educatives.Educar no és dir sí a totes les exigèncias dels nens, també es dir no, posar normes y supervisar el cumpliment d' aquestes. Els pares dels nens que mostren conductes violentes deuen intervindre en programes de reeducació dels seus fills, programes que deuen tindre un seguiment y una avaluació.

Per tant, hem de contribuir tots a acabar amb aquest problema, tant pares com mestres, perquè estem arribant a un punt d'una certa exageració respecte aquest.